-
11/06/2021
‘Vivir sin país: El exilio rohingya’ s'estrena a La 2 de RTVE
Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, el programa 'La noche temática' de La 2 de RTVE se suma a les iniciatives per donar visibilitat a aquest greu fenomen del nostre temps amb l'estrena de 'Vivir sin país: El exilio rohingya'. Serà el dissabte 19 de juny.
En el documental la càmera i el micròfon es converteixen en testimoni silenciós d'homes i dones que van viure l'horror d'aquesta successió d'agressions i van sobreviure a un autèntic genocidi. Birmània els considera invasors, però aquest poble habita la seva regió des de fa segles, molt abans de la invasió per part de l'Imperi Britànic.
A través de testimonis en primera persona coneixerem la situació actual d'aquesta minoria ètnica i el que està passant a milers de quilòmetres de casa ajudant-nos a comprendre l'incomprensible.
Perquè, ¿com entendre que en ple segle XXI la missió d'un soldat inclogui la violació de dones, o l'assassinat de nens petits?
Al llarg dels 60' del documental aprofundirem en la vida dels supervivents que romanen en els camps de refugiats, a través d'unes vivències que els han marcat per sempre. Després de tot el sofriment mereixen dignitat, respecte i la possibilitat de recuperar el seu país.
Un genocidi que els mitjans silencien
Després del cop d'estat de el febrer passat a Myanmar, les notícies internacionals sí que han posat la seva mirada en aquest costat del món, però la visibilitat continua sent una assignatura pendent. La comunitat rohingya segueix instal·lada a 20 km de la frontera, al camp de refugiats més gran de món. Amb l'actual situació política, estant tan a prop mai han estat tan lluny.
Aquí roman amuntegada la major part dels supervivents del brutal atac de 2017, un episodi especialment cru d'aquesta violenta crisi que ja es perllonga per dècades.
El camp de refugiats més gran de món
La inseguretat, el tràfic humà, la violència contra les dones i la falta de mitjans, educació i higiene fan que cada nou dia sigui un repte a batre per als habitants forçosos dels camps de refugiats.
Amb un rerefons d'interessos econòmics ocults, que serien aplicables a qualsevol frontera conflictiva del món, veurem de prop el que suposa estar obligat a viure d'aquesta manera, sentint l'odi i la humiliació dels seus compatriotes, per pertànyer a una religió i ètnia diferents .
La cita: el proper dissabte 19 de juny a la nit
Quan Alberto Martos, el director, va saber d'aquest genocidi va sentir que havia de documentar el que ha passat i donar-lo a conèixer a la resta de món. El projecte, recolzat per les productores eivissenques Pauxa Films i Eivissa Live Films, els va portar a ell i la directora de fotografia Lluna Alcántara a recollir els testimonis que aquest documental reuneix, viatjant a Bangla Desh, Myanmar, Londres i l'Haia. Han comptant amb el suport de totes les institucions de l'illa, servint de precedent perquè Eivissa sigui generadora de contingut cultural de qualitat.
L'objectiu d'aquesta pel·lícula és donar a conèixer la situació de la vila rohingya, perquè s'aturin la crueltat i violència per part de Myanmar, cosa que només serà possible si la comunitat internacional actua. I perquè totes les nacions puguin pressionar el govern birmà, els ciutadans hauríem d'estar conscienciats i no permetre que aquesta salvatjada es perpetri. La nostra obligació, com a éssers humans, és tenir tota la informació possible sobre aquest genocidi que passa davant els nostres ulls.
Més informació a www.livingwithoutacountry.com
Tràiler del documental: www.vimeo.com/pauxa/vivirsinpais
Institucions col·laboradores: Consell d'Eivissa (conselleries de Cultura i Turisme) i ajuntaments d'Eivissa, Sant Josep, Sant Antoni, Santa Eulària i Sant Joan.
EPÍGRAF
Des de la gravació del documental, la situació de la vila rohingya s'ha empitjorat:
- Després del cop d'estat de l'1 de febrer, Aung San Suu Kyi ha estat apartada de el poder, el qual ara l'ostenta Min Aung Hlaing. Aquesta és una mala notícia per als rohingya, ja que és el general que va estar al comandament de la persecució i genocidi d'aquesta minoria ètnica a la regió de Rakhine.
- En els últims 6 mesos Bangla Desh ha traslladat a 18.000 rohingyas a Bhasan Char, una illa remota, gairebé a el nivell de la mar i en una zona en la que aguaiten els ciclons amb regularitat. Se'ls va prometre sanitat, educació i un major benestar que els camps de refugiats, però, segons denuncia Human Rights Watch, està passant tot el contrari: Aquesta illa és com una presó en la qual un simple refredat pot acabar en mort.
- El monsó amenaça la vida i seguretat d'aquestes persones diversos mesos a l'any. Donada la precarietat de les construccions dels desplaçaments de terra són habituals, i amb això, es vénen a baix els febles refugis en els quals viuen, provocant incendis que, al costat de les inundacions, fan que sobreviure sigui un malson.
